IL AVAIT PLU TOUT LE DIMANCHE de Philippe Delerm

"Chaque homme n'est qu'un grain de sable sur un plage immense"

Cada un dels éssers humans no som més que un gra de sorra en una platja immensa.

"Mais il aime sentir que les hommes-fourmis sont soumis au même destin, que l'un ne vaut pas plus que l'autre mais pas moins."

Però li agrada sentir que els homes-formigues estan sotmesos al mateix destí [que les formigues], que cap d'ells no val més que cap altre, però tampoc menys.

TOTS ELS COLORS DEL CAMALEÓ de Joan Fontcuberta

Tots els colors del camaleó (Arola Editors, 2008) és un assaig sobre la traducció, sobre els traductors i més concretament sobre la llengua, en general i en concret. Joan Fontcuberta és traductor des de fa molts anys i professor que vaig tenir el plaer de conèixer a les aules el curs passat.

El llibre em sembla molt interessant per a tots aquells que us interessi mínimament la llengua catalana. És fàcil de llegir, divertit, entretingut, interessant i combina perfectament una bona cullerada de documentació i una gran dosi d’humor que sovint es converteix en ironia. « Les badades són humanes i provoquen somriures. La ignorància és massa humana i fa plorar. »

Mireu si m’agrada que no he pogut esperar a acabar-lo per compartir alguns fragments del llibre amb vosaltres que espero que us agradin.

Núria

« Hi ha catalans que no fan gaire honor a la seva idiosincràsia. Es veu que no saben que “allò que a Catalunya es fa, a Madrid es dóna”. Ens costa això de donar i, així, fem petons, no els donem; fem bona o mala impressió, però no la donem; fem un cop de cap; fins i tot l’almoina no la donem, sinó que la fem; i fem denteta, i el corcó, i el darrer badall, i estrebades, i fregues, i la murga, i potser acabem fent llàstima i tot. Però som així. »

¡DESPIERTA!

La Carmen ens confesava aquest cap de setmana que escriure li va bé, la relaxa, i especificava que li agrada escriure, sense necessitat de jutjar si ho fa bé o no, senzillament escriure.

La pràctica ens dóna experiència i l'experiència ens ajuda a millorar gràcies als errors.

Núria

¡DESPIERTA!

Levanta tu voz y grita;
que te vaya hasta la vida
luchando por la justicia,
por la paz y por la vida.
Abre tus ojos.
¡Despierta!
El tiempo corre,
no te espera.
La vida cambia,
el mundo gira,
¡no te duermas!
¡Espabila!
¡Despierta!
La gente sufre, llora,
pasa hambre…
La justicia ensangrentada
por las vidas acabadas.
El petróleo cobra vidas,
los niñitos guerrilleros
con pistolas, no tebeos.
¿Dónde vamos?
¡Despierta!
Pasa hambre y tiene niños,
tiene años y sin piso;
y a la otra la han matado
por los celos del pasado.
¡Despierta!
Le han echado del trabajo,
pero estaba sin contrato.
Le deportan por robar,
en su barrio es ilegal.
¡Despierta!
Su carmín rojo pasión
apagado de ilusión
por las noches en la calle,
en burdeles y en los bares.
¡Despierta!
Eres tú el gran actor
de esta peli de terror.
Con tu fuerza y valentía
cambiarás el día a día,
mas si no despiertas hoy
seguirá todo a peor,
los ricos con sus millones,
los pobres entre cartones.

A LA PLATJA DE CHESIL d'Ian McEwan

“L’Eduard i la Florence s’acaben de casar. De fet, s’han casat aquest mateix matí i ara tot just estan sopant a l’hotel on passaran la seva nit de noces, allà, als peus de la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i per ells tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de la vida que han promès passar plegats, s’obre davant d’ells plena de misteris, expectatives, pors i inseguretats.”

Tot això i res més (o molt més) és el que passa al llarg de les 139 pàgines de narració que no et deixen parar de llegir. El que els personatges viuen en present: un deu per cent del llibre. La resta: pensaments, dubtes, contradiccions, el passat i el futur, el de cada un per separat i el de tots dos, “gestos mai fets i paraules no dites”.

Tens la necessitat de saber-ne més, de les seves vides, de descobrir per què passa el que passa, si és el passat que ho provoca o el present o, fins i tot, el futur.

“Es una novela ligera y profunda, triste y placentera. Pocas veces se apuesta por concentrar una historia en una escena de un solo acto que se dilata hasta lo insospechado, en un gesto, una nota sostenida.” Jonás Trueba

La moraleja? No ho sabria dir del tot. És un llibre “maco de llegir”, tal com va dir la persona que me’l va regalar per Sant Jordi d’aquest mateix any, i, sens dubte, val la pena de fer-ho per gaudir-ne. Potser no cal buscar què ens vol ensenyar o si ens vol transmetre alguna cosa. Potser només plaer.

En tot cas, i com no podia ser menys per a aquest blog, acabaré amb una frase del llibre:

“Estava descobrint que l’enamorament no era un estat permanent, sinó més aviat una qüestió d’onades noves, i ara n’estava experimentant una.”

Núria