Tots els colors del camaleó (Arola Editors, 2008) és un assaig sobre la traducció, sobre els traductors i més concretament sobre la llengua, en general i en concret. Joan Fontcuberta és traductor des de fa molts anys i professor que vaig tenir el plaer de conèixer a les aules el curs passat.
El llibre em sembla molt interessant per a tots aquells que us interessi mínimament la llengua catalana. És fàcil de llegir, divertit, entretingut, interessant i combina perfectament una bona cullerada de documentació i una gran dosi d’humor que sovint es converteix en ironia. « Les badades són humanes i provoquen somriures. La ignorància és massa humana i fa plorar. »
Mireu si m’agrada que no he pogut esperar a acabar-lo per compartir alguns fragments del llibre amb vosaltres que espero que us agradin.
Núria
« Hi ha catalans que no fan gaire honor a la seva idiosincràsia. Es veu que no saben que “allò que a Catalunya es fa, a Madrid es dóna”. Ens costa això de donar i, així, fem petons, no els donem; fem bona o mala impressió, però no la donem; fem un cop de cap; fins i tot l’almoina no la donem, sinó que la fem; i fem denteta, i el corcó, i el darrer badall, i estrebades, i fregues, i la murga, i potser acabem fent llàstima i tot. Però som així. »
